dimecres, de gener 28, 2015

Compte, la publicitat també pot ser molt perillosa!!


Sembla que el debat sobre la influencia negativa de la publicitat en els consumidors no està en voga, ans al contrari, la publicitat està de moda, és cool i marca tendència.

Cal recordar però, que la publicitat és una industria destinada a afectar-nos en el més profund de la nostra psicologia per generar-nos hàbits de consum. Les industries disposen de departaments, de coneixements e investigacions destinades a cercar la nostra vulnerabilitat com a consumidors. Darrerament fins i tot les neurociències estan aportant coneixement bàsic sobre el nostre funcionament cerebral.

Davant d'aquesta envestida invisible als nostres hàbits de consum, quin ha de ser el nostre paper per defensar la nostra llibertat com a consumidors?

Ja al 1944-1947 Max Horkheimer i Theodor Adorno (eminents filòsofs) van exposar a "La industria cultural. Iluminismo como mistificación de masas" (1) una àrdua crítica de la debilitat de la industria cultural i la seva dependència de la industria. Lluny d'enriquir a l'individu en creativitat, imaginació i obertura de mires, les industries culturals ja sotmetien en aquella època als individus a un endormiscament i atrofia intel.lectual.

Malauradament, si Max Horkheimer i Theodor Adorno es queixaven de la radio i el cinema dels anys 40's i veiessin els media d'avui dia no donarien crèdit al que emeten els nostres televisors i el poc debat crític que hi ha al respecte.

Cal crear límits a l'influencia de la publicitat, educar als espectadors des de la infància i lluitar per a que la major part de la població siguin consumidors competents, educats i lliures. Al tanto, la publicitat no és "gratis", va a compte de la nostra afectació.


(1). http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/adorno_horkheimer.pdf

1 comentari:

podi -. ha dit...

Hola,
efectivament la publicitat marca tendències, no només que compris una determinada marca d'un producte sinó el mateix producte.

Sempre recordo l'inici del mòbils. La seva expansió, deia el director de Telefònica, estava assegurada al moment que arribès al 10% de la població. Però, com iniciar aquella embranzida que faria arribar "el producte" al 10% quan la población en general en feia un rebuig del tipus "jo no el necessito; he viscut tota la vida sense mòbil..."?

Els primers anuncis de "movistar" més que anunciar-se l'empresa davant del seu competidor "Airtel" en aquell moment, que també, el que feia era anunciar el producte en sí mateix (una tenda de campanya en l'immensitat que rebia una trucada, un "has visto la luna?" que permetia comunicar un pensament estiguessis on estiguessis,... ens estaven creant la necessitat d'una cosa que fins aquell moment no existia... I van aconseguir-ho.

podi-.