Sembla que el
debat sobre la influencia negativa de la publicitat en els consumidors no està
en voga, ans al contrari, la publicitat està de moda, és cool i marca tendència.
Cal recordar però,
que la publicitat és una industria destinada a afectar-nos en el més profund de
la nostra psicologia per generar-nos hàbits de consum. Les industries disposen
de departaments, de coneixements e investigacions destinades a cercar la nostra
vulnerabilitat com a consumidors. Darrerament fins i tot les neurociències
estan aportant coneixement bàsic sobre el nostre funcionament cerebral.
Davant d'aquesta
envestida invisible als nostres hàbits de consum, quin ha de ser el nostre
paper per defensar la nostra llibertat com a consumidors?
Ja al 1944-1947
Max Horkheimer i Theodor Adorno (eminents filòsofs) van exposar a "La industria cultural. Iluminismo
como mistificación de masas" (1) una àrdua crítica de la debilitat de la industria
cultural i la seva dependència de la industria. Lluny d'enriquir a l'individu
en creativitat, imaginació i obertura de mires, les industries culturals ja
sotmetien en aquella època als individus a un endormiscament i atrofia intel.lectual.
Malauradament, si
Max Horkheimer i Theodor Adorno es queixaven de la radio i el cinema dels anys
40's i veiessin els media d'avui dia no donarien crèdit al que emeten els
nostres televisors i el poc debat crític que hi ha al respecte.
Cal crear límits
a l'influencia de la publicitat, educar als espectadors des de la infància i lluitar
per a que la major part de la població siguin consumidors competents, educats i
lliures. Al tanto, la publicitat no és "gratis", va a compte de la nostra afectació.
(1). http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/adorno_horkheimer.pdf
