Sembla que el
debat sobre la influencia negativa de la publicitat en els consumidors no està
en voga, ans al contrari, la publicitat està de moda, és cool i marca tendència.
Cal recordar però,
que la publicitat és una industria destinada a afectar-nos en el més profund de
la nostra psicologia per generar-nos hàbits de consum. Les industries disposen
de departaments, de coneixements e investigacions destinades a cercar la nostra
vulnerabilitat com a consumidors. Darrerament fins i tot les neurociències
estan aportant coneixement bàsic sobre el nostre funcionament cerebral.
Davant d'aquesta
envestida invisible als nostres hàbits de consum, quin ha de ser el nostre
paper per defensar la nostra llibertat com a consumidors?
Ja al 1944-1947
Max Horkheimer i Theodor Adorno (eminents filòsofs) van exposar a "La industria cultural. Iluminismo
como mistificación de masas" (1) una àrdua crítica de la debilitat de la industria
cultural i la seva dependència de la industria. Lluny d'enriquir a l'individu
en creativitat, imaginació i obertura de mires, les industries culturals ja
sotmetien en aquella època als individus a un endormiscament i atrofia intel.lectual.
Malauradament, si
Max Horkheimer i Theodor Adorno es queixaven de la radio i el cinema dels anys
40's i veiessin els media d'avui dia no donarien crèdit al que emeten els
nostres televisors i el poc debat crític que hi ha al respecte.
Cal crear límits
a l'influencia de la publicitat, educar als espectadors des de la infància i lluitar
per a que la major part de la població siguin consumidors competents, educats i
lliures. Al tanto, la publicitat no és "gratis", va a compte de la nostra afectació.
(1). http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/adorno_horkheimer.pdf
1 comentari:
Hola,
efectivament la publicitat marca tendències, no només que compris una determinada marca d'un producte sinó el mateix producte.
Sempre recordo l'inici del mòbils. La seva expansió, deia el director de Telefònica, estava assegurada al moment que arribès al 10% de la població. Però, com iniciar aquella embranzida que faria arribar "el producte" al 10% quan la población en general en feia un rebuig del tipus "jo no el necessito; he viscut tota la vida sense mòbil..."?
Els primers anuncis de "movistar" més que anunciar-se l'empresa davant del seu competidor "Airtel" en aquell moment, que també, el que feia era anunciar el producte en sí mateix (una tenda de campanya en l'immensitat que rebia una trucada, un "has visto la luna?" que permetia comunicar un pensament estiguessis on estiguessis,... ens estaven creant la necessitat d'una cosa que fins aquell moment no existia... I van aconseguir-ho.
podi-.
Publica un comentari a l'entrada