En el principi hi
havia la platja, i la platja era de tots.
Vingueren uns
homes i hi col·locaren unes hamaques,
i digueren que les
hamaques eren bones.
No contents amb
les hamaques, vingueren uns altres homes
i hi construïren
uns xiringuitos,
i a la platja, encara
l'anomenaren platja.
Vingueren altres
homes amb unes barques d'esbarjo,
i per a aquestes
barques feren un camí de boies,
per separar-les
dels banyistes.
El xiringuito feu
retrunyir música potent,
per atraure a la
gent,
mentre venedors
vinguts del sud llunyà
venien granadures
entre les hamaques.
I les motos
aquàtiques brunyien entre les ones.
Però la platja
encara era platja,
quan les
autoritats disposaren un vigilant
amb la seva
caseta per protegir als banyistes
i unes cordes per
protegir les dunes i uns cartells,
i unes passarel·les,
i unes dutxes.
I els xiringuitos
disposaren unes altres hamaques,
amb unes tauletes
i ombrel·les,
per a comoditat dels
usuaris fins.
I hotels i apartaments i càmpings farcien aquest panorama,
i la platja ja no era tan platja.
2 comentaris:
I la platja, què diu de tot això...?
No hi diu res, però a voltes, davant la sorpresa del "hamaquers" i els "xiringuiters", o més aviat fingint-ne, de sorpresa,... la platja a voltes fot el camp.
podi-.
Yes!! Bravo!! Carles, rei de les paraules!!
Publica un comentari a l'entrada